Reportatge: de cap de setmana rural amb la família Daurella

Reportatge: de cap de setmana rural amb la família Daurella

Les cases rurals s’han convertit en una magnífica alternativa d’hospedatge per molts turistes. Hippies vinguts d’arreu d’Europa, excursionistes diagnosticats i pijos de Barcelona vinguts a menys que “volen desconnectar” decideixen perdre’s entre muntanyes i posar la seva salut en mans d’amfitrions no professionals. L’equip al complet de benegre.cat ha seguit l’escapada d’una família de quatre membres de Sant Gervasi a una casa rural del Berguedà. Llegiu-ne el reportatge.

El Xaimòbil de benegre.cat plena a rebossar dels redactors puja el carrer Ganduxer per reunir-se amb la família Daurella i Salvat. En Xavier Daurella, director de vendes d’una química, ens rep amb el seu Audi Q5 negre aparcat en doble fila. Té 45 anys, quatre més que la seva dona, Paula Salvat, artista d’esperit lliure que carrega set maletes per passar el cap de setmana. Fins i tot s’emporta un dels seus quadres de merda “per sentir-nos com a casa”. Al costat, els seus dos fills s’ho miren sense moure un dit per ajudar-la. Són el Jordi, de nou anys, i l’Alba, de 14, que mira compulsivament el seu iPhone 4S que li van regalar per suspendre només 3 assignatures.

Després de dues hores al volant, arribem als afores de Guardiola de Berguedà, on s’amaga Cal Aspre, el nostre destí. Abans d’arribar, ens hem confós amb un mas proper, on el propietari ens ha indicat amablement el camí cridant “fora de casa meva fills de la cabra” i carregant l’escopeta retallada. Cal Aspre és una caseta de pedra, amb heura desendreçada per les parets, de dues plantes i amb un pati on mitja dotzena de gallines picotegen gra entre matolls mal cuidats. “Just el que esperàvem”, comenta animat el Xavier, mentre la Paula somriu emocionada, el Jordi li tira una pedra a una gallina i l’Alba esbufega resignada.

El Pere i la Marta, d’uns 40 anys, ens reben a l’entrada. Són el matrimoni encarregat de la casa rural i els diferenciem per la faldilla que vesteix ella. Darrere seu, un grapat de fills i filles es disposa a ajudar els Daurella a carregar l’equipatge. Han llogat les dues habitacions del pis superior i seran els únics visitants, ja que nosaltres dormirem al Xaimòbil. La dels pares és força gran, parets blanques estucades, una finestra de fusta que tanca malament, un mobiliari de pre-guerra civil amb llit de matrimoni i un lavabo complet amb ceràmiques roses. La dels nens, igual amb dos llits individuals separats per una tauleta de ferro forjat. El Xavier no para de dir coses com “què autèntic” o “què bé hi estarem”, tot i que se’l veu clarament fora de lloc, donant-se cops amb el cap als marcs de les portes i ensopegant a cada passa.

Després de dinar pà amb tomàquet i embotit fet a casa -tot i que sabem que no tenen porcs- marxem d’excursió amb els Daurella. És una activitat programada i guiada per un dels fills de la casa rural, un jove de 17 anys amb unes mans com a plats, literalment. És una malformació genètica de les extremitats, sovint fruit de relacions d’incest. La ruta pels boscos del berguedà és molt agradable, si no fos pels sons que fa el WhatsApp de l’Alba cada vegada que rep un nou missatge. El Xavier es fa una ferida al tou de la cama en ensopegar amb una arrel però insisteix en seguir tot i que sagna a raig. A la Paula li piquen tres abelles a la cara mentre fa “un ramet de flors silvestres”. Se’ls veu contents. Tres horetes més tard ja estem de tornada, el jove guia ha matat un cèrvol amb un pal i el Pere i la Marta ens esperen amb les brases a punt.

Ben sopat, l’Alba desapareix “a donar una volta”, el Jordi s’adorm i xerrem una estona amb el Xavier i la Paula. “Ha estat una experiència increïble”, comenta el pare, “això és vida, sempre he volgut retirar-me al camp”, confessa feliç mentre bufa sobre la ferida, que fa mala olor. La Paula, gratant-se compulsivament les picades de la cara, afegeix amb els ulls brillants que “és realment inspirador que puguin ser feliços en aquestes condicions”. Torna l’Alba, amb els ulls visiblement vermells i els Daurella marxen a dormir mentre els redactors de benegre.cat ens retirem al cotxe, on passarem la nit jugant a videojocs.

L’endemà al matí, els crits de l’Alba ens desperten. Ha trobat una cuca de mig pam a la dutxa i està histèrica. Un dels fills del Pere i la Marta entra ràpid, arriba i fa desaparéixer la cuca en un tres i no res, menjant-se-la sense escrúpols. El dia comença amb mal peu, de fet, la ferida del Xavier fa molt mala pinta i els Daurella decideixen fer-hi alguna cosa. L’helicòpter del RACC aterra al pati de Cal Aspre mitja hora després i s’emporten el pare de família, que s’acomiada dient “és l’aventura que esperava, han estat les millors vacances de la meva vida”.

Quan es tanca, la porta de l’Audi ressona com un tro al Berguedà. La Paula torna els seus fills a Barcelona mentre el Pere i la Marta ens acomiaden des de la porta, com si els hi fos igual. Ha estat tota una vivència, comentem al volant del Xaimòbil mentres tornem a la nostra Xai Cova. El primer reportatge dels molts que llegireu a benegre.cat.

Àlex Solà
By Àlex Solà agosto 7, 2012 11:00

HUMOR GRÀFIC

9Nwebbb

banner_patrocinadors

sisiassemblea

A L’ATZAR

SEGUEIX-NOS I TAL

RÀDIO