El fill del creador de les “Lleis de Murphy” demana disculpes per tot el mal que ha creat el seu pare

El fill del creador de les “Lleis de Murphy” demana disculpes per tot el mal que ha creat el seu pare

Ignatius Aloysius Murphy, fill del creador de les mundialment conegudes Lleis de Murphy creades ara fa unes dècades pel seu pare, va decidir entonar el mea culpa i demanar públicament disculpes per “tot el mal” que el seu progenitor ha provocat a la societat durant tots aquests anys. Ignatius, des del seu xalet de Sant Andreu de Llavaneres, on hi ha passat un bon grapat d’estius la seva família, ha decidit deixar al descobert la personalitat del seu pare, un “individu detestable” per la seva “mala fe” i per ser seguidor del Reial Madrid.

“Vull demanar perdó a tothom. Em sap molt de greu el mal que el meu pare ha causat, tant a mi com a tots vosaltres”. Així començava el discurs d’Ignatius, fill del creador de les famoses Lleis de Murphy, principis que solen portar al desastre qualsevol activitat quotidiana del nostre dia a dia. Fart de rebre queixes a tort i a dret i conscient que la voluntat del seu progenitor no ha fet més que causar el mal, Ignatius va decidir ahir donar un cop de puny sobre la taula i desemmascarar el seu pare, tot un “tirà” que en el seu dia “no em deixava ni respirar”. “Ja no és que tot em sortís malament per culpa seva. És que no em permetia sortir de festa, no podia portar titis a casa o anar-me’n tard a dormir. No tenia ni intimitat per masturbar-me tranquil. Allò era un infern”, relatava davant una nodrida representació de mitjans de comunicació, que no van perdre detall del seu discurs.

La mala relació amb el seu pare no va ser l’únic detonant que ha fet esclatar Ignatius, “cansat” de veure que tant a ell com a tothom les coses només li han fet que “sortir malament” per culpa del que en el seu dia havia escrit Edward Murphy. “Jo era ben petit, però ho recordo com si fos ahir. Tot va començar com una conya, com un joc. El papà va decidir jugar a fer lleis, escrivint que cada cop que em caigués la torrada de l’esmorzar ho faria pel costat de la mantega.  Només per fotre’m, vaja. I va passar. El que no s’imaginava és que no només seria jo una víctima sinó que també s’estendria per tot arreu”, lamentava Ignatius.

“S’ha de ser molt mala persona per desitjar desgràcies com aquestes. Ja no només per això de la torrada, que ja té collons, sinó per moltes altres coses. Quan tinc pressa el semàfor  se’m canvia al vermell; obri per on obri la caixa d’un medicament em trobo el maleït prospecte; em pengen el telèfon sempre en el just moment quan l’agafo; se’m fot a ploure cada vegada que rento el cotxe…”, enumerava, conscient que aquestes “desgràcies” també s’han estès a la resta de la societat. “Em sap molt de greu per les noies, ja que sempre fot un vent de por aquells dies en els quals s’han tirat dues hores per pentinar-se. O també per als que els agrada la cervesa. Oi que se us ha trencat l’anella de l’última llauna que queda a la nevera? Doncs això, que us demano disculpes…”

Abel Tió
By Abel Tió agosto 8, 2012 11:00

HUMOR GRÀFIC

retratreial

banner_patrocinadors

A L’ATZAR

SEGUEIX-NOS I TAL

banner2

RÀDIO