Un matrimoni de Vilobí d’Onyar es queda atrapat en el seu viatge de noces a la Polinèsia

Un matrimoni de Vilobí d’Onyar es queda atrapat en el seu viatge de noces a la Polinèsia

Un malson. Una tortura. Un infern. Mil i un adjectius poden descriure a la perfecció l’experiència que un matrimoni de Vilobí d’Onyar (Girona) està visquent des de fa uns quants anys. Blai Tarrés i Berta Bach porten des del passat 2006, moment en el que van contraure matrimoni, atrapats en el seu viatge de noces a la Polinèsia francesa. Un malentès a l’hora de tramitar els bitllets, una tímida vaga de controladors aeris i la patxorra de tots dos ha convertit en el que havia de ser el viatge per exel·lència de les seves vides en una rutina sense fi a l’altra punta del planeta.

A mitjans de setembre del passat 2006, Tarrés i Bach iniciaven una aventura que encara dura a dia d’avui. Sense saber-ho i després de contraure matrimoni a l’Església dels Sants Esglais de Vilobí d’Onyar, al costat d’una benzinera Petromiralles, van iniciar al luxós aeroport Girona-Costa Brava un periple sense fi. Sense retorn. I és que el matrimoni ja fa sis anys que es troba a l’illa de Bora-Bora, a la Polinèsia francesa, destí en el que hi havien de passar només uns dies, però en el que sembla que s’hi tiraran el que resta de les seves vides. Benegre.cat s’hi ha posat en contacte a través del seu mur al Facebook i també mitjançant el whatsapp, copsant així una experiència colpidora.

“Tot era de color de rosa, meravellós. Vam passar uns dies genials, prenent el sol com autèntiques salamandres, cardant sense parar a l’habitació amb gemecs de mil decibels inclosos, menjant i bevent com si s’hagués d’acabar el món… Vaja, el que tothom déu fer quan se’n va de lluna de mel”, confessa Berta Bach, amb certa nostàlgia en les seves paraules. Parla dels seus primers dies a la Polinèsia, abans de veure-s’hi atrapada amb el seu marit per sempre. El dia en el que tots dos havien de marxar de l’illa, una migdiada que se’ls en va anar de les mans i el fet d’adonar-se que només havien comprat el bitllet d’anada va deixar-los sense cap mena d’opció d’escapar d’aquell paradís oceànic.

“Som catalans i la pela és la pela. Així que vam pensar que seria millor comprar només el bitllet d’anada i, com el pilot  de l’avió ja ens coneixeria, segur que no hi hauria problema per tornar. Però no va ser així. Ara ja no tenim calers, aquí a Bora-Bora sembla que hi governi el Partit Popular perquè tot està molt malament i no hi ha massa feina, pel que no podem comprar un bitllet de retorn”, relata Blai Tarrés, qui reconeix que l’experiència cada cop ha anat a pitjor: “Ja no ens fot cap mena de gràcia que faci Sol i aquesta punyetera xafogor cada dia de l’any; els mosquits fan metre i mig i n’estic fart de veure polinesis. Coi, ja en tenia d’immigrants de sobres a Salt. A més, això de veure’s cada dia amb la mateixa dona és molt avorrit. Al menys, si estigués a casa podria baixar amb els meus amics a fer una copeta al bar o a un prostíbul qualsevol. Però aquí, com no m’enfili a una palmera no sé on coi fotre’m!”

Abel Tió
By Abel Tió septiembre 6, 2012 09:00

banner_patrocinadors

sisiassemblea

A L’ATZAR

SEGUEIX-NOS I TAL

RÀDIO