L’onze de setembre, per Enric Marco

L’onze de setembre, per Enric Marco

L’onze de setembre és un diada que a casa es amaguem sota el llit. Un besavi meu, per qui porto el nom, el 1714 va defensar Barcelona al costat de Rafael Casanova, aleshores conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona. L’onze de setembre del 1973 estava treballant amb el president xilè Santiago Allende quan una part de l’exèrcit comandat per Augusto Pinochet va donar un cop d’estat. L’onze de setembre del 2001 prefereixo oblidar-lo perquè tenia una cita al restaurant Windows on the World de Nova York.

El meu besavi va morir decapitat per les tropes de Felip V que van deixar el seu cap dins una gàbia penjada al principi del carrer Regomir de Barcelona. Durant dotze anys el cap del primer Enric Marco que tenim documentat a casa va presidir l’accés al carrer. Segons m’explicava ma mare, aquest besavi era molt alt i el van detenir perquè va lluitar fins el final per defensar el país de l’absolutisme borbònic.

El segon 11 de setembre que va marcar amb foc la meva vida va ser el del 1973. Feia un parell d’anys que havia arribat a Santiago de Xile com a representant del Centre Simon Wiesenthal. Ara bé, vaig arribar al país amb un permís de treball com a representant comercial per poder-me moure amb llibertat.
Des de finals dels anys 60 col·laborava amb en Wiesenthal en la recerca dels assassins nazis que van exercir la seva bogeria a Flössenburg. En Simon coneixia la meva amistat amb en Xavier Benguerel i que aquest coneixia el president xilè Salvador Allende. Aleshores, una tarda tot fumant una cigarreta i prenent un suís en una terrassa de Viena, en Simon Wiesenthal –ho recordo ara mateix i se m’humitegen els ulls als meus 91 anys, va dir-me “Enric, has d’anar a Xile per mirar de localitzar John Demjanjuk.

L’11 de setembre del 1973 estava reunit amb el president Allende al seu despatx per explicar-li que havia localitzat en Demjanjuk a Parral, a la regió xilena de Maule. En concret, aquest carceller de Flössenburg vivia en un vil•la anomenada Colonia Dignidad. Mentre li explicava al president Allende que agents secrets d’Israel pensaven capturar el nazi i treure’l del país dins un cofre diplomàtic, una colla de militars feixistes xilens van bombardejar el palau presidencial i van donar un cop d’estat. Gràcies al doctor Patricio Guijón vaig poder fugir del Palau, i qui va sortir del país en un cofre vaig ser jo.

I com us deia, l’11 de setembre del 2011 tenia una cita a l’hotel Windows on the World de Nova York, però dos minuts abans d’arribar-hi un soroll brutal va esgarrifar-me i va començar una aventura que us explicaré un altre dia.

Enric Marco

Enric Marco
By Enric Marco septiembre 7, 2012 09:42

HUMOR GRÀFIC

apocalypsenouNweb

banner_patrocinadors

A L’ATZAR

SEGUEIX-NOS I TAL

banner2

RÀDIO