benegre.cat
Entrevistes

Pablo Iglesias: “Vull pressionar la casta. És una noia del meu barri que encara no ha descobert el sexe”

Pablo Iglesias (Madrid, 1978). Professor, escriptor i punt de mira de la caverna mediàtica espanyola.

Et dius igual que el fundador del PSOE. Fins a on pot arribar, la crueltat d’uns progenitors?
Em van posar aquest nom com a homenatge a José Montilla. Quan era un nadó, els meus primers vocables els hi van recordar la sonoritat del seu català.

Parla’ns de les teves conviccions polítiques. Tenir els cabells llargs és més d’esquerres?
Diguéssim que rentar-se’ls és més de dretes.

Declarar la República via Twitter. Jugar al Tetris amb Jordi Pujol. Veure una posta de sol amb un torero efeminat. Quins són els teus somnis més profunds?
Vull pressionar la casta. És una noia del meu barri que encara no ha descobert el sexe.

Se’t veu atemorit. Una hemorroide mal curada?
És que no paro de sentir veuetes. A casa, al cotxe, al bar… Estic convençut que això és obra del Dimoni, tot i que els meus amics m’han dit no sé què d’apagar la ràdio.

Potser és el moment de parlar d’arbres genealògics. On creixen? Es poden talar?
Aquest tema em resulta familiar. Ho pilles? Arbres genealògics. Tema familiar. Saps per on vaig?

… [Silenci] [Per ser precisos, silenci d’aquells llargots] [Una cosa força incòmoda, certament]
D’això… tal com et deia, el mateix nom de Podemos és una crida a la poda d’arbres. Igual que el nom de la PAH és una onomatopeia que expressa indiferència cap a tots els problemes hipotecaris. És un pah! de desídia. De deixeu-nos en pau. Un pah! que t’està dient: haver-te fet banquer i ara tindries menys problemes, perdedor.

15-M i YouTube. Què hi ha? És veritat?
No hi ha dubte que són ànimes bessones. En un lloc hi ha pel·lícules penjades. En l’altre, penjats que es munten pel·lícules.

Et consideres l’última esperança per canviar Espanya? Una mena de messies que ha substituït les sandàlies per unes vambes amb càmera d’aire?
Jo només seré el que els ciutadans vulguin que sigui. Són ells els que han de triar entre votar-me o equivocar-se. La democràcia és així. El meu ego, també.

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACCEPTAR