benegre.cat
Entrevistes

Jordi Pujol: "Vaig robar perquè volia ser tan espanyol com els altres"

Sap que ha decebut a molta gent?

Tampoc és la primera vegada, ara no ens posem dramàtics. La política consisteix en generar expectatives, frustrar-les (en part) i generar noves expectatives.

Per què un polític amb tant poder ha de posar la mà a la caixa? Que no guanyen prou?

Sí que guanyem prou. I massa. Però sap què passa? Que això ve de lluny. És a dir, en el meu cas particular a mi se m’ajunten dues coses: la de ser banquer d’origen, cosa que ja et dóna una certa predisposició a intentar augmentar els teus dipòsits, i al fet que a la política espanyola… si no robes una mica, ets un merda. I jo no volia ser un merda, sap?

Per fer-se respectar havia de robar?

Home, i tant. Els diners són el poder. I l’única manera d’aconseguir molts diners és robant. Si algú ha pensat que era treballant, s’equivoca. Treballant només pots aconseguir la serenor d’esperit de qui viu del seu esforç. Res més. No es pensi que he dormit bé durant 34 anys, sabent que tenia diners a paradisos fiscals. Però noi, em bevia dues ampolles de Moêt Chandon i dormia com un bebè.

Deia que tothom robava i vostè no podia ser menys.

No volia sentir-me menys espanyol que la resta. El PSOE? El PP? Buf! Si han arribat a robar… Crec que era en González, que al seu despatx hi tenia una reproducció del Taj Mahal feta amb pedres d’Swarovski. El que passa és que jo pensava que sempre més estaríem junts, en aquest silenci respectuós que mantenim els partits per tapar-nos les vergonyes. Però noi, això d’haver-me tornat independentista m’està sortint car.

Què passa, que els catalans no roben?

No, home, no! Els catalans són immaculats fills directes de Nostre Senyor, gent amb una ànima pura, distant de qualsevol tendència al pecat. Però vam ser expulsats del Paradís, o millor dit, ens els van dissoldre en un mar d’espanyolitat que ens enganxa el pitjor de si mateixa. Espanya va matar milions de persones a Amèrica només enganxant-los malalties. A nosaltres ens ha enganxat la corrupció i una certa dessídia, i hem d’extirpar-les de la nostra societat, perquè l’esperit del català torni a ser immaculat com en el seu origen.

Així què farà vostè?

Quedar-me tancat a la casa de Queralbs com si fos un infectat d’ebola. Allunyeu-vos de mi! Que no us enganxi el corruptisme! Estic brut! No mereixo veure lliure la catalana terra! Forcadell, Muriel, Artur, Oriol… no sóc digne de vosaltres, no em mireu!

Per tant… tornarà els diners?

No. És massa tard per mi. Ja no em puc curar. Salveu-vos vosaltres.

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACEPTAR
Aviso de cookies