benegre.cat
Notícies

Localitzen l’únic rus de Lloret de Mar que no té res a veure amb el crim organitzat

El pobre nano assegura que va “de casa a la feina, de la feina a casa, i ja està”

Valery Mostovai està convençut que li tenen mania: “o sigui… aquí tothom estava sucant i resulta que jo treballo honestament? Com pot ser això? M’estan fent el buit?”. La història de Mostovai és la d’un pària absolut. Va arribar a Catalunya per treballar i això és el que ha fet, res més. “Ximple!”, li crida un nen rus sortint d’un xalet proper en un patinet d’or massís. En Valery regenta una empresa de disseny de banyadors prop de la platja de Fenals: “faig dissenys seguint l’iconografia de l’església ortodoxa pels russos que vénen a la Costra Brava. Vols un tanga? Busques un slip que et dibuixi les matriuskes? Ho tenim amb tot de detalls que et remetran a l’església del teu poblet rus. Llueix els teus encants com a casa”.

El negoci del Mostovai no va pas malament, però ha guanyat el que es guanya treballant, no ha progressat tant com altres companys russos: “vaig amb un Opel, ells amb un Mercedes. A veure, que ja està bé, saps? Vaig de casa a la feina, de la feina a casa i ja està. De vegades paro a un voral a fer un riu silvestre. M’agrada notar la brisa. Sóc un romàntic”. Però aquesta vida de petits plaers d’en Valery s’ha vist truncada en descobrir que part de l’Ajuntament de Lloret i de la comunitat russa de la població estaven blanquejant diners i no n’hi havien dit res. “Sents un buit molt gran. Et sents corcat per dins. Com el PSC. No ho sé… per què han passat de mi?”, afirma un Valery taciturn, dolgut perquè no l’han integrat en el procés de blanqueig.

“Sóc rus, sabeu?”, afirma orgullós bevent un didal de vodka. Explica que ell sospitava que els seus milionaris veïns russos no s’havien fet rics arreglant sabates o servint tapes. “Vull dir, és Rússia, en som conscients d’això? Allà només prosperen els corruptes i els amics dels poderosos. Una mica com aquí, però sense fer el paripé judicial de fer veure que aniran a la presó”, explicava Mostovai. Ara el Valery rumia si tornar a casa: “vaig venir a Lloret el 2003 perquè semblava que la Nina aconseguiria ser regidora de Cultura. I al final res. No ho vaig saber veure però aquell va ser el primer dels molts desenganys que m’ha dut Lloret”.

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACEPTAR
Aviso de cookies