benegre.cat
Editorial

No cal ser Charlie Hebdo

Sense que serveixi de precedent, avui publiquem un article que no té ni puta gràcia, aquest, sobre la salvatjada que va acabar amb la vida dels camarades del setmanari satíric Charlie Hebdo tot just fa una setmana. Sí, ens ha fet falta una mica de temps per agafar aire i dir la nostra i no és que anem tard, sinó que sentíem que abans era massa d’hora.

A Benegre.cat, l’horror de París ens va agafar desprevinguts, sense una posició clara al voltant dels límits de l’humor en matèria religiosa. Havíem de respondre seguint l’impuls de l’ira? Era de rebut fer un dibuix humil·liant de Mahoma i posar al mateix sac qualsevol persona amb el cabell massa arrissat i un pantone dèrmic fosquet?

Vam decidir penjar un missatge de condolències i l’endemà una notícia sobre Mahoma fent-se una selfie. És a dir, vam sortir del pas defensant l’únic que sabíem del cert: que és inhumà matar algú per allò que pensa o publica. I després, tots a reflexionar com encarar el tema.

Personalment, l’assassinat de la redacció de Charlie Hebdo em va deixar molt tocat. Però honestament, no comparteixo en absolut el contingut de les seves vinyetes sobre Mahoma. Que publiquin el que vulgui, però em semblen desencertades, de mal gust i que busquen ofendre més que fer riure. Però això no treu ni una engruna del fàstic que sento pel que va passar, només faltaria.

Una ofensa és també responsabilitat de qui la pateix, que pot escollir quina validesa donar-li a l’ofensor i el seu missatge. I és certament lamentable que en sectors de l’Islam es tingui una altura de mires medieval, però per fastigós que sigui l’atemptat, no podem obviar el debat de fons, patrocinat per la frase de moda: “S’ha de poder fer broma de tot”.

Per mí, aquesta frase només és certa en tant que la llibertat d’expressió inclou el dret a equivocar-se, a ofendre sense una represàlia de sang. La reflexió no és que s’ha de poder fer broma de tot, sinó que cap broma mereix una reposta violenta. I són coses molt diferents. Que es pugui fer broma de tot sense morir no vol dir que s’hagi de fer broma de qualsevol cosa.

Nosaltres, amb la religió catòlica, hi hem anat forts. Però el fet de que sigui la nostra, social i culturalment, ens salva de fer humor d’allò que no entenem. I de Mahoma i l’Islam no en tenim ni fava, de manera que no entendríem on ens fotem. I per això, no ens hi trobareu.

Serem punyents amb les institucions, irònics amb la litúrgia, despiadats amb els mossens que miren massa el Club Super 3 i amb els imams que voldrien entrenar a Rocky. Però no ens busqueu fotent-nos gratuïtament amb les creences de la gent, perquè no serà el nostre estil. Aquesta és la línia que marquem en aquest tema.

No deixarem canya dreta, però no ens cal ser Charlie Hebdo.

Sexe anal o eurocoit

Els europeus, en general, i els alemanys, en particular, hem de practicar més el grec perquè en estimular les terminacions nervioses del recte i arribar a l’orgasme acabem tenint una […]

Se’ns crema l’Empordà

Cap a la part del Pirineu,  vora els serrats i arran del mar s’obre una plana riallera, n’és l’Empordà! Digueu, companys, per on hi aneu? digueu, companys, per on s’hi […]

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACEPTAR
Aviso de cookies