benegre.cat
Notícies

L’Instituto Cervantes celebra el Dia Mundial de la Poesia tallant la mà esquerra a tots els seus alumnes

“Entre això o escoltar els seus poemes, s’ha optat per l’opció menys sàdica”

“Farem ziga-zagues amb xerracs rovellats. Fins que us removeu de dolor com un porc entre el fang. Ara ja podreu escriure versos de debò. Poesies tacades de sang”. Aquests quatre versos han precedit, aquest matí, la celebració del Dia Mundial de la Poesia a l’Instituto Cervantes de Barcelona. La institució de les lletres espanyoles ha decidit commemorar l’efemèride tallant la mà esquerra a tots els alumnes dels seus centres. “Si volien ser com El Manco de Lepanto, que ho siguin amb totes les seves conseqüències. La poesia no és cosa de marietes. Bé… potser sí. Però de marietes amb una sola mà”, ha afegit el director de l’Instituto davant la mirada atònita dels presents.

La decisió dels centres Cervantes s’ha pres d’acord amb el govern espanyol. Així ho ha assegurat la mateixa portaveu, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha reconegut que, “entre tallar la mà esquerra als alumnes o escoltar les seves poesies, s’ha optat per l’opció menys sàdica”. Santamaría ha aprofitat l’avinentesa per convidar els poetes “a fer alguna cosa realment de profit. És a dir dir: tenen intenció de treballar algun dia o com va la cosa? Perquè, per llegir coses inventades, els espanyols ja tenim molts diaris per triar”.

Lluny de buscar la confrontació amb el col·lectiu poètica, la ministra ha defensat que la poesia pugui arribar a tothom. “Ja m’enteneu: que també puguin fer-la els homes heterosexuals. Si més no, els homes que no van pel carrer amb un bloc de notes, una boina de trobador i uns leotards ben ajustats”, ha precisat.

En aquesta mateixa línia, els socialistes han explicat que, si al final aconsegueixen formar govern, canviaran el nom de poesia pel de PSOEsia. “Què voleu? Nosaltres també juguem amb l’art de les paraules per dir a tothom allò que vol escoltar”.

De fet, la poesia és –junt amb el menyspreu a Catalunya– una de les poques coses que uneix PP i PSOE. Els dos partits espanyols comparteixen que el millor d’un poema és “quan s’acaba” . I han volgut matisar que “no tant pel seu final literari, sinó perquè saps que, després d’una estona escoltant tonteries i paraules estranyes, almenys t’arriba un moment de silenci i tranquil·litat”.

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACEPTAR
Aviso de cookies