benegre.cat
Notícies

Li posa ‘m’agrada’ a totes les fotos en què surt en biquini però no la saluda pel carrer perquè no sospiti que li agrada

Assegura tot convençut que, a part d’un parell de dècades de la seva ensopida vida i d’uns quants discs durs plens d’imatges i vídeos, no té absolutament res a amagar

Es diu Magnoli Civella i encara creu en l’amor. I la cosa té mèrit, perquè el nano acostuma a passar més desapercebut que la igualtat de gènere en una cançó de reaggeton. És per això que el bo d’en Civella prefereix expressar els seus sentiments a través d’Internet. “Com el paio aquell d’e-Notícies, però sense escriure tantes bestieses”, ha descrit el seu psiquiatre.

Segons el seu criteri mèdic, “el principal problema del senyor Civella és que pateix el que es coneix com a Síndrome del Federalista: no acaba de distingir la realitat de la ficció”. Tan és així que, a la noia que li agrada, és capaç de posar-li m’agrada a totes les fotos en què surt en biquini i, en canvi, després no la saluda pel carrer “perquè no sospiti” que va darrere seu. “Com si posar-li m’agrada a totes les imatges que publica ensenyant una mica de carn no fos prou evident”, ha afegit el doctor amb un punt de desesperança.

A les antípodes d’aquesta visió, Civella defensa que el seu art de lligar via xarxes socials desprèn discreció pels quatre costats. De fet, argumenta que ell només posa m’agrades a les fotos de la seva anhelada noia a partir de les dues de la matinada, quan ella ja dorm. “Així, no podrà saber mai què he sigut jo”. Inquietat per les seves paraules, el psiquiatra que porta el seu cas ha explicat que, d’entrada, va optar per explicar-li quatre nocions bàsiques sobre el funcionament de les xarxes socials però que, al final, ha optat directament per fotre-li un parell d’hòsties a veure si espavila d’una punyetera vegada.

Però el suposat sigil·li d’en Magnoli Civella encara va més enllà. Recentment, s’ha comprat uns prismàtics per observar atentament la noieta dels seus somnis. “S’asseu al meu costat, sí. Però observar-la a través dels meus monocles em donen com més anonimat”, ha argumentat mentre era incapaç de contenir la baba que se li escolava galta avall.

“No estic fent res dolent. Només la segueixo cada dia d’amagat fins a casa seva. Què passa? I, si en lloc de ser jo l’assetjador, només fos un policia que intenta protegir-la? Sí, un agent de la llei que té una bona porra ben resguardada i que no dubtarà a fer-la servir quan en tingui  oportunitat”, ha dit ja totalment fora de si. “No tinc res a amagar. Com a molt, un parell de dècades de la meva ensopida vida. Ah, sí… i uns quants discs durs plens de vídeos o fotos. Però, a part d’això, us juro de debò que res més”.

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACEPTAR
Aviso de cookies