benegre.cat
Llistes

8 coses que els catalans fem al metro

També ho fem al tren o al bus, però no ens posarem a repassar tots els mitjans de transport públics en un titular. No cal.

  1. Enamorar-nos

    Enamorar-nos

    Mirem furtivament a gent guapa mentre imaginem una meravellosa història d'amor i esperem el miracle. Però arriba la nostra parada i ens adonem que les nostres vides tenen molt de patètiques.

  2. Anar amb pressa

    Anar amb pressa

    Arribem corrents just quan marxa el metro. Sempre pensem que tenim més mala sort que la resta, però la realitat és que hi ha un conductor (en Fernando) que ens veu arribar, ens coneix i ens té molta mania.

  3. Parar l'orella

    Parar l'orella

    Posar-nos nerviosos amb les converses alienes. No ho podem evitar, el metro és el nostre moment de pau diari i hi ha gent que té merda al cap i en fa conversa en veu alta.


  4. Competir

    Competir

    Fem mini carreres secretes amb els altres passatgers per arribar abans a agafar el vagó, pujar les escales mecàniques, o creuar primers els torns. Hem de guanyar, tot i que els altres no hi juguin.

  5. Buscar seient

    Buscar seient

    Cada vegada que entrem en un vagó ens va la vida en trobar un lloc on seure. Si en trobem un, resem perquè no apareixi cap dona embarassada o adult jubilat. Si no podem seure, passem el viatge mirant malament a aquell nano que no deixa seure a la senyora. I potser ens envalentonem: "-Senyora, segui aquí, que aquest xicot li deixarà el lloc. -No, és igual, estic bé, guapa. -Que segui, collons!"

  6. Ser cívics

    Ser cívics

    Deixar sortir abans d'entrar. No és que ens ho recordin els altaveus del metro, és que som gent d'ordre. Quasi sempre.

  7. Passar nervis

    Passar nervis

    Posar-nos tensos i frenar una mica quan algú vol passar per darrere nostre sense marcar el bitllet. No ho impedim amb contundència perquè no ens agrada la violència, però tampoc ho posarem fàcil.

  8. Filosofar

    Filosofar

    Mirar a l'infinit del metro i pensar en la trascendència dels actes més prosaics de les nostres vides, entre parada i parada. Pensar que la resta de la gent ens mira raro perquè no poden arribar a aquest nivell de profunditat. Adonar-nos que estem empapats del nostre propi vòmit.

Comentaris

TOP

Alerta galetes!

L’informàtic que manté aquesta pàgina web menja galetes i una autoritat invisible ens obliga a dir-t’ho. Si hi estàs d’acord, clica ACCEPTAR, sinó, et redirigirem a una pàgina russa amb virus.

Política de privacitat,

ACEPTAR
Aviso de cookies